Les Runes del Castell de Voltregà

Es troba en la frau que continua vers el Grau de Sobremunt, la Miranda i el mas Serratosa, a migjorn de la coneguda com Capella de Sant Martí Xic. Tenia un terme jurisdiccional que abastava els actuals municipis de Masies de Voltregà (on es troba l'edificació), Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt.

La planta del castell està adaptada a la topografia, molt irregular, on destaca una punta mirant al sud-oest. Al bell mig del recinte, que hauria estat emmurallat, se situaria una estança de planta rectangular. Aquesta, a sobre del punt més alt del turó, assenyalaria l'entrada d'un passadís o mina, que segons la tradició, portava fins a Sorreigs. Els murs fets de carreuons desbastats eren units amb morter de calç, disposats en filades irregulars, molt malmeses per les arrels.

La primera menció escrita del Castell de Voltregà és de l'any 902. Cal situar el castell en l'estratègia d'afiançament territorial bastida per Guifre el Pelós per tal d'assegurar el control i l'estructuració del Comtat d'Osona. A partir de la seva existència, els voltreganesos que ja poblaven aquella zona, quedaren vinculats a una estructura ordenadora del territori. Paral·lelament a l'estructuració del contat s'anava bastint una segona estructura eclesiàstica: el bisbat i les parròquies. El terme de Voltregà va comptar inicialment amb tres esglésies: Sant Martí Xic, Sant Miquel d'Ordeig i Santa Cecília.